Cabòries caducades

Intentava picar l’ullet, dreta, davant els vidres de la porta del ferrocarril. Podia semblar sorprenent, sí, però encara no en sabia. Semblava que la distreia, després de la conversa tan entretinguda que havia tingut amb si mateixa durant el trajecte a casa.

Portava set dies sense parlar amb la seva mare. Un cop arribés, cares llargues altre cop.
No és que la relació mare-filla fos idílica una setmana enrera, però, si més no, es toleraven.

Ara, des de la discussió fogosa entre cuina i rebedor, l’ambient seria tens i un elefant gras les miraria, des de la cantonada del menjador, com menjaven en silenci.

Al tren havia tingut temps per entendre, si és que es podia, per què carai la seva mare era tan pesada… Al cap i a la fi, ella ja era adulta, no totalment autònoma, però sí que era responsable de les seves decisions i actes i intentava molestar-los lo mínim possible. I no li anava gens malament.

Tot i així, la seva mare sempre havia de ficar-hi cullerada. ¿Què podria, algun dia, mostrar-se satisfeta amb el que ella feia? Semblava impossible. Sempre hi havia un però, un millor o una altra opció…

No va ser fins aquell trajecte de tren que va entendre que, a la mare, mai la canviaria. Era necessari un canvi d’actitud per a fer que tot anés com la seda. Era ella qui havia de deixar d’amoïnar-se pel que la mare pensés i posar energies en fer el que volia fer.

stjuZWnhQvK4Xtot7TVkxw_thumb_1.jpg

Sempre havia tingut clar que si volia res,  ho aconseguia. I la vida era molt llarga…

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s