Cabòries caducades

Intentava picar l’ullet, dreta, davant els vidres de la porta del ferrocarril. Podia semblar sorprenent, sí, però encara no en sabia. Semblava que la distreia, després de la conversa tan entretinguda que havia tingut amb si mateixa durant el trajecte a casa.

Portava set dies sense parlar amb la seva mare. Un cop arribés, cares llargues altre cop.
No és que la relació mare-filla fos idílica una setmana enrera, però, si més no, es toleraven. Continue reading “Cabòries caducades”

Extasis

Estoy en la página 735 de las 748 que tiene el libro que me estoy leyendo. Ayer vi una película de la historia de una banda de música que siempre serán hits. Recientemente he visto una lata de Coca-cola plasmada de manera fascinante en un lienzo. Aparentemente irrelevante. Son medios de transporte a mundos donde me escapo a media mañana, tarde e incluso noche. Vivo … Continue reading Extasis