Cabòries caducades

Intentava picar l’ullet, dreta, davant els vidres de la porta del ferrocarril. Podia semblar sorprenent, sí, però encara no en sabia. Semblava que la distreia, després de la conversa tan entretinguda que havia tingut amb si mateixa durant el trajecte a casa.

Portava set dies sense parlar amb la seva mare. Un cop arribés, cares llargues altre cop.
No és que la relació mare-filla fos idílica una setmana enrera, però, si més no, es toleraven. Continue reading “Cabòries caducades”