In my neck of the woods

Avui m’he despertat al volant del Daewo Lanos de 3a mà que em porta arreu.

Intermitent per incorporar-te a la nacional. La benzinera. 4a, 3a, 2a, rotonda. Pomes. 3a, 4a. Semàfors. Farmàcia, arbust graciós. Per aquí també es va als Àngels. Per fi. 4a, 5a. Corba, corba. Recta. Gala, Dalí i el puti. Són la pera.

Recta, recta. Música de fons. “Al mar, al mar…”. Ja veig la Bisbal. Tira, tira, a veure els mossos. Dreta. Vulpellac, anunci de ràdio.

Rotondes i benzinera. Radar. Peu abaix. Puja, puja. Peu abaix. Compte amb les corbes. A fondo la baixada. Rotonda.

Pals? Aiguablava? Calella? Llafranc? Tiro, tiro? Esquerra. Raïm.

Rotonda i pinars, pinars. Puja la pujada, saluda a en Marc i avall que fa baixada.

Corbes, peix groc graciós. Què? No s’ha de pagar, bé. Cada dia t’hi posen més coses, però segueixes sent bonica, cala.

AIGUA, SOL, SORRA.

marinero Continue reading “In my neck of the woods”

¿Perdona? Mi madre bien, gracias.

Yo no es que sea una persona borde, no, pero la mala educación, la mala intención y el santo morro de según qué personal, me disparan el putamen. Llamadme freak pero si estoy de muy mala leche a veces repito entre dientes “putamen, putamen, putamen” por no pegar algún corte o elevar mi derecha. Sí, cada uno tiene su técnica: respirar hondo, mirar para otro … Continue reading ¿Perdona? Mi madre bien, gracias.