Avui m’he despertat al volant del Daewo Lanos de 3a mà que em porta arreu.
Intermitent per incorporar-te a la nacional. La benzinera. 4a, 3a, 2a, rotonda. Pomes. 3a, 4a. Semàfors. Farmàcia, arbust graciós. Per aquí també es va als Àngels. Per fi. 4a, 5a. Corba, corba. Recta. Gala, Dalí i el puti. Són la pera.
Recta, recta. Música de fons. “Al mar, al mar…”. Ja veig la Bisbal. Tira, tira, a veure els mossos. Dreta. Vulpellac, anunci de ràdio.
Rotondes i benzinera. Radar. Peu abaix. Puja, puja. Peu abaix. Compte amb les corbes. A fondo la baixada. Rotonda.
Pals? Aiguablava? Calella? Llafranc? Tiro, tiro? Esquerra. Raïm.
Rotonda i pinars, pinars. Puja la pujada, saluda a en Marc i avall que fa baixada.
Corbes, peix groc graciós. Què? No s’ha de pagar, bé. Cada dia t’hi posen més coses, però segueixes sent bonica, cala.
AIGUA, SOL, SORRA.
Y como los sueños, sueños son, me enfundo de negro y pongo en marcha mi masa muscular. Gira por donde no conoces. Nueva ruta. Por aquí, por allí. Perro. Tío raro con periódico. My Hampstead Heath. Desvíate antes, el puente ya te conoce. Izquierda.
Ulls ennuvolats per la miopia. Nans en fila vestits de vermell amb ‘petos’ fluorescents. Day trip.
Descampado in the middle of nowhere. Pedazo de tronco en el suelo. Foto.
Mi brújula me guía. Yo, ‘brújulamisma’ (bruja -> witch -> bitch), me guío. Me río.
Descampado a lo Jane Austen. Foto. Descubro mapa, descubro casa.
La salida está por allí.
¿Psquiátrico? Esto es el bosque de Shutter Island, vamos. Qué choza…
Curiosamente Spaniards road me lleva a casa.
Y vuelvo corriendo, queriendo vaciarlo todo, en un día que me levanto al volante de mi Daewo Lanos.
Y qué canción más buena, cordons! (Mamá, aprecia el detalle. ;))