Jo crec que ja ho he dit algun altre cop o, sinó, ho dic ara.

Una de les raons per les que tenia ganes de marxar és perquè uns quants (massa) personatges i poder maligne no identificat, m’estaven posant el cap com un timbal.

Que si retallem això, que si volem allò, que si ho farem així, que si hem de ser generosos i sacrificats… i tot recau allà mateix, en lo important… Educació, salut i benestar social. Té collons, la cosa…

Divendres, tot sopant, comentava que en un mes, probablement em tornaria a sentir igual, tot i que a una altra ciutat, a un altre país.

Hores abans del sopar, a una estació de tren, un grup de professionals es posa a cantar lletres enginyoses sobre el NHS i les retallades. Evidentment, amb fortes crítiques als polítics.

Continue reading “No hay pan para tanto chorizo”