Jo crec que ja ho he dit algun altre cop o, sinó, ho dic ara.

Una de les raons per les que tenia ganes de marxar és perquè uns quants (massa) personatges i poder maligne no identificat, m’estaven posant el cap com un timbal.

Que si retallem això, que si volem allò, que si ho farem així, que si hem de ser generosos i sacrificats… i tot recau allà mateix, en lo important… Educació, salut i benestar social. Té collons, la cosa…

Divendres, tot sopant, comentava que en un mes, probablement em tornaria a sentir igual, tot i que a una altra ciutat, a un altre país.

Hores abans del sopar, a una estació de tren, un grup de professionals es posa a cantar lletres enginyoses sobre el NHS i les retallades. Evidentment, amb fortes crítiques als polítics.

Dimecres, anem a recarregar la tarjeta de transport a una botiga. Portada d’un diari: “Cameron està pensant en retallar els beneficis i ajudes als immigrants. UE el vigila d’aprop...” Something like that…

Quan triava país per fugar-me, la meva primera opció era Austràlia. Lluny del merder. Vidorra. Segona opció, Regne Unit. Gent seriosa. Altres opcions, Emirats Àrabs. Diners.

Però resulta que a la segona opció ja li ha tocat o està arribant la onada de retallades, malestar social i conseqüent mobilització del personal. Oju! Que posa 20 d’octubre!

Potser la solució és canviar el xip, obrir la ment, tenir bones idees i passar-les a accions.