Sí, és així com poden tocar-te la moral.
Tu quedes amb un amic en aquest London encara Olympic. Fa un dia boníssim. Has parat el sol per una llarga estona i és hora de dinar. Intentes trobar desesperadament un lloc per menjar alguna cosa i jaure tranquil·lament, però resulta que The City està buida i tot xapat.
Si preguntes, guanyes temps i ens aconsellen Shakespeare Pub per refrescar-nos.
Ens atenen dos italians i després d’explicar-te que és diumenge i que només cuinen dos plats (typical British dishes), molt amablament em cobren 12 pounds per dues pintes i un bol petit de quicos (2pounds).
Molt bé, sort que la companyia és grata. Parlem sobre Barcelona, sobre els amics. Per un moment t’oblides d’on ets.
Però algú ja s’encarrega de recordar-t’ho, ja: The Economist.

Siusplau, pareu!