lost in translation

No la peli, la vida real. Aprofitant que una bona amiga avui m’ha enviat la foto que veureu a continuació i que, a part, porto donant-li voltes al tema des que sóc aquí, avui m’animo i ho escric.

Què és?? La cafeteria de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Girona. La foto venia acompanyada amb la següent frase “Arme Manuela!!!!!! Ich mochte eine Mariskaten mit die Pateren machen..” que resulta ser una conya nostra sense cap respecte a la llengua alemanya. Tot i que, per molt que visitéssim el bar, al final ens vam treure el títol, eh? Que no sigui dit!

Doncs bé. Les llengües… Els títols… Està clar que no serveixen per res fins que arribes al país en qüestió i t’hi poses en serio. No parlo d’entendre o parlar l’idioma. Parlo de compondre frases amb sentit.

Dues llengües maternes i alguna estrangera donen voltes pel teu cap quan vols articular paraules i enllaçar-les. Però, ja filant prim, el problema ve quan això ho vols fer amb naturalitat i estil (no traduccions literals).
Primer, escoltar molt. Segon, treure’s la por o orgull a cagar-la. Tercer, imitar. Quart, utlilitzar diccionaris, traductors i cercadors (molt i molt). Cinquè, preguntar. Per últim… deixar de pensar en el teu idioma.

M’agraden les llengües. M’agrada utilitzar-les, llegir-les, escriure-les i jugar amb elles… El català i el castellà són les meves i tota la meva vida està lligada a les seves paraules.

Com puc evitar exclamar  un “però què collons fas?”, un “¿en serio?” o un “cal?”. L’emoció amb un “¡qué fuerte!“,  un “molt bé!”, un “¡pobre!” o “què tendre!”.

Sempre ho he pensat… Situació ideal: jo estudio la vostra llengua i us entenc a la perfecció i vosaltres deixeu-me que em desfogui amb les meves.
p.s. : L’altre dia estàvem sopant a la cuina, la meva companya i jo, i la mare de la família ens explicava que havia tornat a començar una sèrie molt xula que miraven, Downtown Abbey, que si ens volíem afegir, que ens agradaria. Em vaig emocionar, perquè jo la segueixo i, havent-ho comprovat a internet, tenia entès que la nova temporada començava al gener. Doncs bé, altre cop la mare amb els seus comentaris tan oportuns o dicho de otra manera: Ella y sus perlas… “I can’t believe that people IN SPAIN watch these series or love Jane Austen’s books. I think it’s remarkable”. D’acord, doncs… Vam començar amb la llista de sèries que mirem en anglès, tan britàniques com americanes. I que no som les úniques, que els nostres amics també ho fan. En fin, Serafín… To me they are just lazy.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s