Arrel de l’aniversari de la meva germana i després d’intentar trucar-la més d’un cop, m’he adonat que sóc una noia NOKIA, ja sigui el mòbil d’aquí o el d’allà.
Si em quedés aquí, això seria la comunicació de la notícia més innecessària mai donada. Sí.
Tampoc és que pugui afegir gaire més útil, simplement una curiositat que vaig conèixer una tarda com avui, després de dinar, al sofà, mig sobant-me mirant Saber y Ganar, amb el grandíssim Jordi Hurtado.
La melodia de la companyia finlandesa, que TOTHOM coneix i que aquí us deixo per si no podeu recordar, va ser composada per Francisco Tárrega, guitarrista i compositor alacantí, al 1902. Correspon als compassos 13-16 del solo de guitarra de l’obra, el Gran Vals. La gran Wikipedia m’ha refrescat la memòria, evidentment.
Haig de reconèixer que en algun moment he pensat que m’agradaria tenir un pepino de mòbil, però ha sigut comptades vegades…
pic&post 
Y dale con los pepinos.
Sí,tío…
Jajaja s’ha de reconèixer que Nokia ha tingut (i en el teu cas, still has…) una presència important a les nostres vides… M’ha agradat molt all about the tone. No en tenia ni idea, així que ja puc anar a dormir amb una cosa més! 🙂