Avui venen els meus fills a dinar amb els meus consogres (ostres la paraula es una mica lletja no?), faré un arròs caldos i de primer un aperitiu, amb patates, unes olives, uns musclos, unes escopinyes, una mica de salmó, i com no unes croquetes de pollastre rostit i unes d’albergínia.

Com ja he explicat alguna altra vegada m’agraden les croquetes, així que avui he fet unes de d’albergínia i formatge de cabra, altres vegades les he fet amb albergínia escalivada i queden també molt bones……………..

Com deia el gastrònom/escriptor Manuel Vázquez Montalban:

“L’únic producte mediterrani realment uniformador, i potser algun dia unificador, és la presència de l’albergínia en totes les cultures culinàries, de Síria a Múrcia, de Viareggio a Tunísia”.

Una mica d’història.

El origen etimològic de la paraula croqueta prové de la paraula francesa “croquant”, és a dir, cruixent. Això ens dóna una pista de qui van ser els primers a…