Fenomen singular

Vet aquí una vegada una dolça noia que, cansada de la fermesa del terra, es decidí per volar.
L’anatomia no li permetia, com a la resta dels humans, però pensava que tenia quelcom més valuós que unes plomes, un cos lleuger i unes ales potents. Ella tenia imaginació.
Passejant per les voreres, gosava deixar el món, sense por, mirant amunt, amunt, molt lluny. Quasi sempre li passava, bé per la seva miopia, bé per les cervicals, que acabava reposant la mirada sobre el cim dels edificis, fossin antics, moderns, de colors, bruts…
Gaudia observant els llocs on habitava la gent, que eren com formigues des dels carrers. Tanta gent i tantes cases… Quanta gent hi cabia? I intentava fer els càlculs de cap, però alguns detalls arquitectònics la distreien.
Obserbava alguns colors com si no els hagués vist mai i com, unint-se al materials, es creaven textures noves.
La pedra, que era el que més acostumava a analitzar, l’atrapava a través de la seva superfície porosa. La seva preferida era el travertí, que, polit, permetia emmirallar-s’hi als portals d’alguns edificis oberts a la seva curiositat.
Va ser així com, un dia, la nostra dolça noia, es perdé en un forat mal polit per una resina rebel. Xuclada per aquella pedra cruel, intentava fugir de les forces que l’absorbien, sense èxit. Glaçada, tota ella, mirava amb recel la porta oberta de l’edifici. Els vianants passaven de llarg, aliens al fenomen singular que acabava de tenir lloc al portal d’aquell edifici. Encongida, immobilitzada, fixada a la pedra com un fòssil, esperava que algun veí passés pel seu davant. Quina fila devia fer, allà dins?
Pobra dolça noia, ansiosa per volar i ara incrustada a la pedra. Era un càstig pel desig de superar l’espècie? Era un premi per a recompensar l’apreci als minerals? Ella, expectant, més aviat ho veia com una condemna. Petrificada? Per sempre?
“Doneu-me les meves ales! Jo estic feta per volar!!” Però en aquell quadrat no hi retrunyia ni un trist eco.
La curiositat, a vegades, mata, d’altres petrifica, però sempre roman insatisfeta a aquells que volen volar.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s