Avui m’he despertat al volant del Daewo Lanos de 3a mà que em porta arreu.

Intermitent per incorporar-te a la nacional. La benzinera. 4a, 3a, 2a, rotonda. Pomes. 3a, 4a. Semàfors. Farmàcia, arbust graciós. Per aquí també es va als Àngels. Per fi. 4a, 5a. Corba, corba. Recta. Gala, Dalí i el puti. Són la pera.

Recta, recta. Música de fons. “Al mar, al mar…”. Ja veig la Bisbal. Tira, tira, a veure els mossos. Dreta. Vulpellac, anunci de ràdio.

Rotondes i benzinera. Radar. Peu abaix. Puja, puja. Peu abaix. Compte amb les corbes. A fondo la baixada. Rotonda.

Pals? Aiguablava? Calella? Llafranc? Tiro, tiro? Esquerra. Raïm.

Rotonda i pinars, pinars. Puja la pujada, saluda a en Marc i avall que fa baixada.

Corbes, peix groc graciós. Què? No s’ha de pagar, bé. Cada dia t’hi posen més coses, però segueixes sent bonica, cala.

AIGUA, SOL, SORRA.

Continue reading “In my neck of the woods”