Fenomen singular

Vet aquí una vegada una dolça noia que, cansada de la fermesa del terra, es decidí per volar. L’anatomia no li permetia, com a la resta dels humans, però pensava que tenia quelcom més valuós que unes plomes, un cos lleuger i unes ales potents. Ella tenia imaginació. Passejant per les voreres, gosava deixar el món, sense por, mirant amunt, amunt, molt lluny. Quasi sempre … Continue reading Fenomen singular