In my neck of the woods
Avui m’he despertat al volant del Daewo Lanos de 3a mà que em porta arreu.
Intermitent per incorporar-te a la nacional. La benzinera. 4a, 3a, 2a, rotonda. Pomes. 3a, 4a. Semàfors. Farmàcia, arbust graciós. Per aquí també es va als Àngels. Per fi. 4a, 5a. Corba, corba. Recta. Gala, Dalí i el puti. Són la pera.
Recta, recta. Música de fons. “Al mar, al mar…”. Ja veig la Bisbal. Tira, tira, a veure els mossos. Dreta. Vulpellac, anunci de ràdio.
Rotondes i benzinera. Radar. Peu abaix. Puja, puja. Peu abaix. Compte amb les corbes. A fondo la baixada. Rotonda.
Pals? Aiguablava? Calella? Llafranc? Tiro, tiro? Esquerra. Raïm.
Rotonda i pinars, pinars. Puja la pujada, saluda a en Marc i avall que fa baixada.
Corbes, peix groc graciós. Què? No s’ha de pagar, bé. Cada dia t’hi posen més coses, però segueixes sent bonica, cala.
AIGUA, SOL, SORRA.
pic&post 