c’est la vie…

El otro día estaba estudiando en la biblioteca un poco de miscelània médica del manual de la Academia AMIR, sobre salud pública, concretamente, cuando di con estas tablas que me dieron que pensar. Evidentemente, subrayado en verde, me sorprendió el suicidio. ¿Tan jóvenes y suicidándose? Teníamos un profesor de psiquitría en la uni que decía que los jóvenes son los más vulnerables y los que … Continue reading c’est la vie…

In my neck of the woods

Avui m’he despertat al volant del Daewo Lanos de 3a mà que em porta arreu.

Intermitent per incorporar-te a la nacional. La benzinera. 4a, 3a, 2a, rotonda. Pomes. 3a, 4a. Semàfors. Farmàcia, arbust graciós. Per aquí també es va als Àngels. Per fi. 4a, 5a. Corba, corba. Recta. Gala, Dalí i el puti. Són la pera.

Recta, recta. Música de fons. “Al mar, al mar…”. Ja veig la Bisbal. Tira, tira, a veure els mossos. Dreta. Vulpellac, anunci de ràdio.

Rotondes i benzinera. Radar. Peu abaix. Puja, puja. Peu abaix. Compte amb les corbes. A fondo la baixada. Rotonda.

Pals? Aiguablava? Calella? Llafranc? Tiro, tiro? Esquerra. Raïm.

Rotonda i pinars, pinars. Puja la pujada, saluda a en Marc i avall que fa baixada.

Corbes, peix groc graciós. Què? No s’ha de pagar, bé. Cada dia t’hi posen més coses, però segueixes sent bonica, cala.

AIGUA, SOL, SORRA.

marinero Continue reading “In my neck of the woods”