Sempre s’ha dit que, quan s’és fora de casa, la terra tira. O crida? El cas és que d’això t’adones amb petites tonteries com escoltar sencera la cançó de “Els Pets” que no t’acabava mai de fer el pes mentre corres o començar a parlar amb gent del carrer que mai haguessis parat només perquè parlen el teu idioma. És divertit o com a mínim curiós.

Però si hi ha ambaixador català arreu, aquest és el Barça. Si et presentes com a barcelonina (més tard sempre dic que sóc de Girona, “just 100km from Barcelona”) i especialment ho fas amb nois, ja tens assegurada la conversa sobre Messi, Cesc, Xavi, Guardiola, Iniesta… Sí, com deia un amic meu, tan de bo exportéssim alguna cosa més que futbol, però vaja, pel que es veu encara hi ha alguna cosa que ens envegen.

Ahir, primer partit de Lliga, què millor que veure el Barça a la Penya Blaugrana London. Tot un descobriment, per part d’una compatriota gironina. Abans d’anar-hi vaig informar-me i, què vaig descobrir?? Que és un barco al Thames. Tal qual.

Jo encara em pregunto de qui va ser la genial idea, qui ho paga, d’on surt… Però aquí us deixo el link i vosaltres us informeu: Penya Blaugrana London

Arribar i veure encara el final del Madrid-València amb en Mourinho ben moreno va ser divertit, però vaja que el nostre partit va ser fàcil. Barça 5- Real Sociedad 1. I la veritat sigui dita, només vaig veure marcar un gol.

L’ambient, no del tot festiu, potser perquè encara no hi ha prou emoció a la Lliga? Asseguts a la fresca, teníem l’Estrella (no nosaltres, que la Carlsberg era més barata), les vistes precioses i de catalans n’hi havia uns quants.

Així que, si mai estàs per London i t’enyores, tira cap a Temple, by the river.