És una sensanció estranya trobar a faltar el dijous gras el dimarts següent, no?

Que per què ho vaig trobar a faltar, a part de perquè la coca de llardons està tremenda (si no és molt greixosa)? Doncs perquè dimarts passat va ser el Pancake Day o Shrove Tuesday.

Tal qual de la viquipèdia: “The word shrove is the past tense of the English verb shrive, which means to obtain absolution for one’s sins by way of Confession and doing penance.”  

A efectes pràctics, la mateixa cosa.

Es celebra dins la cristianitat abans del Dimecres de Cendra, que va ser ahir, perquè vénen uns 40 dies d’abstinència i penitència abans de Setmana Santa.

Em va sobtar, però, que la meva companya, espanyola, no fes res similar al dijous gras o al pancake day. Tot i que el carnestoltes també és una manera d’esbargir-se abans de la Quaresma i ella és de Cádiz.

Aquí us deixo un link, que pot resoldre dubtes, d’un bloc molt molongui que em passa molt freqüentment un amic. Molt interessant.

El cas és que el dilluns vespre em vaig quedar amb les ganes de crêpes, perquè unes amigues m’explicaven que havien anat a una creperia boníssima.

Jo, aquesta setmana, segueixo una dieta vegana, que ja us explicaré més endavant, però el resultat és que no puc menjar res que vingui d’animals; ni llet, ni ous, ni carn, ni peix… així que això de la resposteria estava difícil.

Però entre que la meva companya tenia ganes i jo que em vaig picar, vaig acabar passant la tarda fent pancakes. Dues receptes.

Els pancakes britànics són molt finets, el que per nosaltres serien pròpiament les crêpes i els mateixos que et porten mal de caps quan els has de girar a la paella. La recepta que vaig seguir és la següent.

 

A la recepta li vaig canviar la mantega per l’oli d’oliva, que sempre és millor.

Pels pancakes vegans, que després en van acabar menjant tots, vaig seguir aquesta recepta. Massa més densa i el resultat, un pancake pròpiament, a l’estil americà.

Per aquests vaig fer servir sucre morè orgànic, oli d’oliva verge barrejat amb una mica del no verge i fins i tot els vaig cuinar amb oli, no amb mantega. Súper saludable.

Sincerament, vaig preferir mil cops els pancakes vegans. I ja quan li poses tots els toppings (syrup, banana, lemon juice, sugar, nuts… or chocolate spread for the non-vegans), ni te cuento!! Tremendus!!

A veure qui s’anima! Jo, per part meva, els tornaré a fer, que el cap de setmana que ve toca brunch de luxe a un palau solitari amb la millor companyia. Can’t wait! 🙂